Factors que condueixen a l'addicció. Com es desenvolupa?

L'addicció és un trastorn psiquiàtric causat per la interacció d'un individu amb una substància, que es caracteritza per una modificació del comportament a causa de la compulsió irreprimible per consumir la substància i realitzar l'activitat de forma contínua o periòdica, per així experimentar els efectes i alleujar el malestar produït per la privació, és a dir, la síndrome d'abstinència.

I per què es consumeix? Al principi es consumeix per l'obtenció d'un plaer immediat (reforçament positiu), però després es consumeix per alleujar els efectes negatius de l'abstinència (reforç negatiu) i per intentar aconseguir aquest plaer immediat que s'aconseguia al principi (sensibilització), però donat la tolerància de la substància, és a dir, el fet de consumir dosis més elevades per aconseguir el mateix efecte, moltes vegades ni s'aconsegueix.

Però quins factors determinen que es comenci a consumir d'una manera continuada i s'acabi desenvolupant una addicció?

No és una pregunta que tingui una resposta clara, ja que l'addicció és multifactorial, i no es desenvolupa després d'un primer consum de la substància, sinó que és un procés llarg que comença per un ús social i passa després a una etapa en la qual es va perdent progressivament el control sobre la droga, es comença per un consum impulsiu avançant a un consum compulsiu quan l'addicció es va consolidant.

Podríem dir llavors que les conductes addictives són el resultat d'una interacció entre factors de vulnerabilitat psicològics, biològics propis de l'individu i socials (ambientals). Els factors ambientals que poden contribuir a l'addicció podrien ser des de la disponibilitat de les drogues, companys que consumeixin fins a situacions familiars, socials i laborals conflictives, entre d'altres. Quant a l'individu, hi ha factors psicològics com poden arribar a ser la impulsivitat, la recerca de noves sensacions, la baixa autoestima, dèficit d'habilitats socials...

En referència a la vulnerabilitat biològica, cal tenir en compte la heretabilitat. Aquesta té una correlació baixa en substàncies de baixa capacitat addictiva, com ara els al·lucinògens, mentre que la cocaïna, l'alcohol o els opiacis, s'associen a valors alts, per tant, els fills de pares amb problemes d'addicció tenen una alta vulnerabilitat per tenir problemes addictius, encara que no hagin estat criats pels seus pares, tenint sempre en compte la importància dels factors ambientals en la seva interacció amb els genètics per explicar l'heterogeneïtat existent. A part també cal tenir present la comorbiditat amb altres malalties mentals, com ara el TDAH -Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat- o ​​alguns trastorns de la personalitat. Aquest tema ja el tractarem en detall en següents articles.