Tractament

Després de tant de temps consumint, la teva vida gira al voltant de la substància, tot ho fas per i per ella. Per això és indispensable fer un tractament en un centre especialitzat, on hi hagi un equip multidisciplinari que pugui acompanyar i guiar-te en tot moment. Tanmateix, el camí el faràs tu, tu faràs la teva transformació personal, has d’aprendre a viure de nou, tu tornaràs a néixer, ja que has de tenir present que deixar les drogues no és simplement reprimir-se per no tornar a consumir.

Deixar de consumir no és tan simple com moltes persones es creuen, ser addicte és una malaltia crònica i recidivant, però atenció, el fet que sigui una malaltia no significa que hi hagi un medicament màgic que et pugui curar, un ha de voler canviar la seva vida i implicar-se en el tractament. Aquest tractament sol ser llarg, cada persona té el seu temps, la nostra experiència ens diu que mínim dos anys.

El tractament s'estructura en quatre etapes:

1. Desintoxicació: L'objectiu principal d'aquesta etapa és el cessament del consum amb la finalitat d'eliminar la substància de l'organisme. Al interrompre el consum sorgeix la síndrome d'abstinència amb la qual cosa, en aquesta etapa es pot fer ús de medicació (sempre prescrita per un professional) si és necessari, per tal de pal·liar la simptomatologia d'aquesta síndrome. A més, en aquesta primera etapa es comença a fer canvis comportamentals importants per part de la persona consumidora. En aquesta etapa també s'avalua i defineix la naturalesa del problema.
2. Deshabituació: En aquesta segona fase, el gran objectiu és la reeducació de la persona, és a dir, durant l'addicció, els hàbits i actituds de la persona que consumeix són alterats. En aquesta fase, es treballa el procés d'identificació i substitució d’aquests hàbits i actituds per altres més adequats que milloren la qualitat de vida de la persona i que afavoreixin la seva integració en la societat. En definitiva, es pretén que la persona adopti un estil de vida saludable. Altres objectius d'aquesta fase són la consolidació de l'abstinència, aprendre a identificar els factors desencadenants del consum i les situacions de risc, adquirir estratègies per evitar situacions de recaiguda, adquirir habilitats socials i de comunicació, entrenar-se en tècniques de solució de problemes i presa de decisions, fomentar l'autonomia, reduir l'ansietat i impulsivitat millorant l'autocontrol, etc.
3. Rehabilitació: En aquesta etapa es segueixen treballant els objectius de la fase anterior i es centra en l'adquisició, millora i/o recuperació de les habilitats perdudes o no desenvolupades pel consumidor. Es revaluen els objectius de la persona i es treballa en la confecció d'un projecte de reinserció que sigui realista i adaptat a les possibilitats personals. També es treballa la reestructuració de la vida de la persona recuperant vincles familiars i socials i teixint altres de nous. En aquesta etapa també se li dóna molta importància a la prevenció de les recaigudes, l'anàlisi de les situacions de risc i el control de les mateixes per tal d'evitar el consum.
4. Reinserció: Aquesta és l'última etapa del tractament i es treballa la reinserció de la persona en la societat. L'objectiu d'aquesta fase i objectiu final de tot el procés és la consecució d'aquesta reinserció de la persona en el seu entorn i el desenvolupament normalitzat de la seva vida. Aquí s'avalua, entre altres aspectes, la consolidació d'estratègies i respostes adequades davant les situacions de risc. 

Seguiment: No és una etapa explícita del tractament però sí que és molt necessària, en la nostra opinió. Durant el seguiment, la persona continua vinculada als serveis especialitzats per tal d'avaluar com va el procés de reinserció, fer suport en situacions de recaiguda, dotar la persona de noves estratègies per al maneig de les emocions negatives, de les situacions estressants, etc. Així doncs, el seguiment és un suport que dóna continuïtat a tot el treball realitzat durant el procés de tractament.

Òbviament el tractament en drogodependències és un tractament multimodal o multicomponent, és a dir, en el mateix actuen diversos professionals fent ús de diferents tècniques i instruments (segons la branca a la qual pertanyen). Així doncs, trobem que hi haurà un tractament mèdic amb teràpia farmacològica si cal, tractament psicològic individual, familiar, de parella i grupal.

Per a nosaltres, i per a molts més professionals, realitzar teràpies grupals és indispensable en el tractament de les addiccions. Són un lloc únic perquè escoltis, reflexions i puguis comunicar-te amb gent que es troba en la teva mateixa situació, es crea l'anomenat efecte mirall, i el que et pot passar a tu d'aquí a un temps, potser ja li ha passat a un company fa un mes. Podràs explicar com et sents, les ganes o no que tinguis de consumir, buidar aquesta motxilla plena de pedres que portes a l'esquena i preguntar tots els teus dubtes o consultes en relació al procés terapèutic.

Com ja hem comentat, l'abandonament de la conducta addictiva requereix un canvi en la persona consumidora i aquest implica tot un procés que està determinat per una sèrie d'etapes. Les sis etapes que es donen en el procés de canvi de conducta segons Prochaska i Di Clemente són:

1. Precontemplatiu: Els subjectes no veuen que tinguin un problema d'addicció i per tant no pensen en la possibilitat de canvi. Hi ha molta resistència respecte al canvi i es mostren molt defensius davant les pressions externes per canviar.
2. Contemplativa: La persona sap, és conscient que hi ha un problema i s'està plantejant seriosament resoldre’l, és a dir, vol canviar però encara no ho veu del tot clar, no hi ha un compromís per al canvi.
3. Preparació per a l'acció: En aquesta etapa, la persona comença a realitzar petits canvis. Els subjectes tenen intenció de prendre accions en un futur molt proper i han començat a realitzar algunes accions sense èxit per al canvi.
4. Acció: Aquí els subjectes es proposen definitivament el canvi, s'involucren activament en el canvi. Les persones en aquesta etapa modifiquen la seva conducta, experiències o ambient amb l'objectiu de superar les seves dificultats i/o problemes. En aquesta etapa és on hi ha major risc de recaiguda a causa de la dificultat de començar activament el canvi.
5. Manteniment: És una etapa de canvi continuat en la qual les persones segueixen treballant per consolidar les modificacions obtingudes en l'anterior fase i també per prevenir les recaigudes. Els elements centrals d'aquesta etapa són l'estabilització del canvi realitzat i l'evitació de les recaigudes.
6. Recaiguda: La persona torna a consumir. Sobre això ens agradaria aclarir que, el fet que estigui inclosa en el procés de canvi, no vol dir que hagi de passar, i en el cas que es produeixi s'aprofita l'ocasió per revaluar i analitzar els fets, tant per part del pacient com per part del seu psicoterapeuta.

El procés de canvi no és un patró lineal des de la primera etapa a l'última, ja que la persona pot tornar a fases anteriors. És bastant comú que les persones tornin a etapes prèvies abans d'arribar al manteniment, d'aquesta manera, veiem que el procés de canvi té un patró circular. Les persones que al llarg de la seva progressió recauen, normalment tornen a etapes anteriors ja que sorgeixen dubtes. Alguns, abandonen totalment l'intent de canvi.

Les sis etapes de canvi de Prochaska i Di Clemente.

*Reproduït de Miller y Rollnick, 1999.

* Miller, W.R. y Rollnick, S. (1999). La entrevista motivacional. Preparar para el cambio de conductas adictivas. Barcelona: Paidós.