Conceptes generals

Definició dels conceptes generals en drogodependències: intoxicació, tolerància, síndrome d'abstinència, abús, ús i dependència.

La intoxicació és l'estat que segueix al consum d'una substància psicoactiva que produeix pertorbacions en la percepció, la cognició, el comportament, el judici i/o d'altres funcions i respostes psicofisiològiques. Aquest quadre és altament dependent al tipus i quantitat de la droga consumida i està influït pel nivell de tolerància individual, les expectatives personals respecte als efectes de la substància, etc.

La tolerància és la capacitat del cos per assimilar la substància sense produir trastorns en el mateix. La persona té un nivell inicial de tolerància segons les seves característiques personals i ètniques que augmentarà amb el consum continuat d'una substància, de manera que necessitarà una major quantitat d'aquesta substància per a aconseguir els mateixos efectes i que disminuirà gradualment quan es manté un període d'abstinència. Cal tenir molt en compte això últim ja que, en diverses ocasions, les sobredosis es produeixen després d'un període de privació de la substància en la qual la persona pren la dosi que habitualment prenia, la qual pot ser letal per la baixada del nivell de tolerància durant aquest període.

Segons el DSM-IV, hi ha dos tipus de trastorns per consum de substàncies, l'abús i la dependència.

L'abús d'una substància és el camí per arribar a una dependència de la mateixa, l’abús es podria definir com un ús nociu o perjudicial o, dit d'una altra manera, hi ha abús d'una droga quan els seus efectes negatius són superiors als positius.

Segons el DSM-IV, hi ha dos criteris per diagnosticar l'abús, en primer lloc, els símptomes no han complert mai els criteris per al diagnòstic de la dependència de la substància i en segon, hi ha un patró desadaptatiu de consum de substàncies que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatius, expressat per un consum recurrent de la substància que comporta l'incompliment de les obligacions quotidianes o bé, tenir problemes legals repetits relacionats amb la substància (p. ex.: conduir ebri) o, consumir recurrentment en situacions en les que fer-ho és físicament perillós (p. ex.: la conducció d'un vehicle) o bé, consumir de manera continuada tot i tenir problemes socials o interpersonals continus causats o exacerbats pels efectes de la droga. Es poden donar totes les situacions però només cal que es produeixi una d'elles durant un període de dotze mesos per al diagnòstic.

En la dependència cal un patró desadaptatiu de consum de la substància que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatius, expressat per tres o més dels ítems següents en algun moment d'un període continuat de dotze mesos:

1. Tolerància: La necessitat de quantitats creixents de la substància per a aconseguir el mateix efecte.
2. Abstinència: Presentar la síndrome d'abstinència o retirada amb la interrupció del consum. Aquest síndrome és un conjunt de símptomes i signes oposats als que es presenten en la intoxicació aguda. Aquesta síndrome està determinada, a més de pel nivell d'adaptació entre l'organisme i la droga, per l'aprenentatge previ i les expectatives existents.
3. Hi ha una pèrdua del control: La substància es pren en quantitats, freqüència o períodes més llargs del previst o pretès.
4. Hi ha un desig persistent i/o esforços ineficaços de controlar o interrompre el consum.
5. S'empra molt temps en l'obtenció, consum i recuperació dels efectes de la substància.
6. Hi ha una reducció important de les activitats socials i laborals a causa del consum.
7. Es continua el consum tot i tenir consciència de problemes psicològics i/o físics persistents que semblen causats o exacerbats pel consum de la substància.

Cal tenir molt present que una persona, després d'uns mesos abstinent, en un context d'estímuls molt particular, associat al consum a causa del aprenentatge previ, pot experimentar un desig de consumir i també determinats símptomes d'abstinència similars, encara que amb menor intensitat, a els símptomes de la síndrome de retirada corresponents a la substància de consum.