Alcohol

Quan parlem d'alcohol ens referim a l'etanol (CH3CH2OH) que és el tipus d'alcohol que es troba a les begudes alcohòliques. L'alcohol és una substància depressora del sistema nerviós central, és a dir, que alenteix les funcions vitals. De vegades es confon amb un estimulant del mateix ja que, en un primer moment produeix desinhibició i eufòria però, això és perquè afecta als centres cerebrals responsables de l'autocontrol.

Segons el procés mitjançant el qual s'obté l'alcohol, es poden classificar les begudes alcohòliques en dos grups: fermentades i destil·lades.

Les begudes fermentades són les procedents de la fermentació natural dels sucres de diferents fruites com el raïm, la poma, etc. Les begudes fermentades més comuns són el vi, la cervesa i la sidra. El contingut d'alcohol d'aquestes begudes oscil·la entre 4º i 15º.

D'altra banda, les begudes destil·lades procedeixen de la depuració i destil·lació de les begudes fermentades, és a dir, eliminen una part de l'aigua continguda en aquestes begudes mitjançant la destil·lació. Algunes begudes destil·lades són el conyac, la ginebra, el rom, el whisky o el vodka. El contingut alcohòlic de les begudes destil·lades oscil·la entre 30º i 50º.

Com veiem, el contingut d'alcohol es mesura en graus i s'anomena graduació alcohòlica. Aquesta graduació calcula el contingut d'alcohol absolut en 100 cc (centímetres cúbics), és a dir, el percentatge d'etanol que conté una beguda. La graduació alcohòlica també pot venir expressada en volum (%).

Per calcular el contingut en grams d'una beguda alcohòlica s'usa la següent fórmula:

Grams d'alcohol pur =	Graduació x Quantitat ingerida x 0,8
	100

És a dir, es multipliquen els graus per la quantitat que es consumeix (expressada en centímetres cúbics o mil·lilitres) per 0,8 que és la densitat de l'alcohol i es divideix entre 100. Per exemple, en una cervesa de 250 cc amb una graduació de 4,8º la quantitat d'alcohol absolut és de 9,6 grams d'alcohol pur.

4,8 x 250 x 0,8	= 9,6
100

Història

L'espècie humana obté begudes alcohòliques per fermentació de productes vegetals des de temps històrics. Pràcticament totes les cultures ens han deixat testimonis escrits sobre les begudes alcohòliques i els seus efectes psicoactius així com els seus usos màgic-religiosos.

A la Grècia Clàssica, es celebraven unes reunions anomenades "symposium" on l'objectiu principal era beure vi. Al segle VIII es descobreix el procés de destil·lació que permet obtenir begudes alcohòliques de major graduació. Entre els segles XI i XIV es fa un ús nutricional, religiós i terapèutic (per a la desinfecció) de l'alcohol. Els primers problemes sanitaris i socials greus relacionats amb el consum d'alcohol es produeixen a Anglaterra, al segle XVIII, amb la popularització de la ginebra. També és en el mateix segle quan es produeix l'inici de la comercialització del vi.

Actualment, a Espanya el consum d'alcohol és molt elevat. Aquesta substància exerceix en aquesta societat una funció social molt important, així com també de diversió.

Farmacocinètica

La farmacocinètica fa referència al pas de les substàncies a través de l'organisme en funció del temps i la quantitat administrada. Es divideix en 4 fases que són: absorció, distribució, metabolisme i eliminació.

Absorció

Fa referència al pas de l'alcohol des de l'aparell digestiu a la sang. L'etanol és una substància amb apetència per l'aigua (hidròfil), així que té molta facilitat per accedir al medi aquós del cos humà i en especial al plasma sanguini. Al beure, l'alcohol s'absorbeix en petites quantitats per les mucoses de la boca, coll i esòfag. L'absorció majoritària i més significativa es produeix a l'intestí prim a través de petits vasos sanguinis que hi ha a les parets del mateix, és en aquest òrgan on hi ha una major superfície d'absorció. Aquest etanol absorbit, no pateix cap transformació pel camí fins l'intestí prim.

El nivell d'absorció depèn de diversos factors com la quantitat ingerida i si aquesta ha estat acompanyada d'aliments o no. Aquest últim factor, els aliments, és molt important ja que, aquests alenteixen el buidatge de l'estómac i per tant, l'alcohol roman més temps a l'estómac i arriba en menor quantitat a l'intestí ja que, l'estómac té enzims capaços de metabolitzar una petita part de l'alcohol. S'ha de tenir en compte que l'home té una major dotació enzimàtica a l'estómac respecte a la dona i per això, hi ha diferències entre tots dos en la capacitat de tolerància de l'alcohol.

Distribució

L'alcohol es distribueix cap als diferents òrgans del cos, especialment cap al fetge i el sistema nerviós central. Aquesta distribució es pot dividir en tres fases. A la primera, l'alcohol es distribueix essencialment cap al cor, fetge, ronyó, pulmó i sistema nerviós central ja que són òrgans amb una circulació sanguínia preferent, amb la qual cosa, són els primers a rebre l'impacte de l'alcohol. En una segona fase de distribució, l'alcohol es dirigeix ​​cap al teixit muscular i altres vísceres, la pell i el greix on l'aportació sanguínia és més lenta. Finalment, la tercera fase, anomenada difusió, la distribució es fonamenta en l'espai intersticial (espai entre les cèl·lules).

Metabolisme

El metabolisme es produeix en el fetge i hi ha diferents vies per realitzar-lo. La via principal és l'anomenada "via de l'alcohol deshidrogenasa". L'alcohol deshidrogenasa (ADH) és un enzim que oxida l'alcohol transformant-lo en acetaldehid en el citoplasma de l'hepatòcit (cèl·lula del fetge). El acetaldehid és més tòxic que el propi etanol, és el responsable de la intoxicació. Aquest, també és eliminat mitjançant un enzim, l'aldehid deshidrogenasa (ALDH) dins del mitocondri de l'hepatòcit, oxidant-lo en acetat.

És important tenir en compte que hi ha dos enzims d’ALDH que tenen diferent afinitat amb l'acetaldehid. N'hi ha una que té una afinitat potent per l'acetaldehid, això vol dir que aquest és metabolitzat en acetat amb normalitat en un cos sa. En canvi l'altra té una baixa afinitat amb l'acetaldehid, amb la qual cosa es produeix una acumulació d'aquest en la sang (intoxicació), degut a que no s'oxida amb facilitat. Així doncs, les persones amb l'enzim de baixa afinitat, a causa d'aquesta acumulació es dóna un efecte aversiu amb la qual cosa, pot ser, encara que no sempre, un factor de protecció tenir aquest enzim de baixa afinitat.

Quan aquesta via principal és insuficient per metabolitzar bé sigui per una ingesta massiva, continuada i/o persistent o per altres alteracions hepàtiques, el cos humà, encara que segueix usant aquesta via principal en la mesura del possible, posa en acció els sistemes d'ajuda: les vies secundàries de metabolització.

Com a conseqüència del metabolisme de l'alcohol, s'acumulen en les cèl·lules hepàtiques diversos productes que s'han d'eliminar ja que si no, per la seva toxicitat, alterarien les funcions normals de la cèl·lula.

Eliminació

Hi ha diversos òrgans que eliminen l'alcohol de l'organisme bé sigui metabolitzant-lo o excretant-lo. El fetge és molt significatiu per a les molècules considerades grans. La bilis expulsa la molècula a l'intestí, la qual cosa, en algunes ocasions pot produir una reabsorció a la sang, en l'intestí gros, i això causa les intoxicacions retardades.

El ronyó també és un òrgan excretor de l'alcohol i per això l'orina pot servir per detectar consums. També els pulmons eliminen la substància i per això, la detecció d'alcohol també es pot fer mitjançant l'aire expulsat. S'ha de tenir en compte que entre un 2 i un 5% de l'alcohol que s'ingereix, s'elimina sense transformació metabòlica mitjançant la femta, la suor, l'orina i els pulmons.

Mecanisme d'acció de l'alcohol. Com actua?

L'alcohol, al ser soluble en aigua i en greixos es suggereix que podria actuar a través de la fluïdificació de les membranes lipídiques de les cèl·lules nervioses, és a dir, redueixen la seva excitabilitat, provocant una depressió neuronal similar a la produïda per altres substàncies depressores (anestèsics). També modifica alguns processos cel·lulars en els sistemes de neurotransmissió cerebral. L'alcohol influeix en diversos sistemes de neurotransmissors diferents: GABA, glutamat, dopamina, serotonina i endorfina.

L'alcohol estimula el sistema del GABA. Aquest neurotransmissor, en el cervell, actua com a inhibidor de diversos circuits neuronals. L'alcohol, quan s'adhereix als receptors del GABA produeix que aquest romangui més temps adherit així com també, que el GABA s'uneixi amb major freqüència al seu receptor, augmentant el nombre de missatges d'inhibició entre les neurones. D'aquesta manera, la potenciació del sistema gabaèrgic explicaria els efectes de l'alcohol sobre la relaxació muscular, la inducció de sedació, alteració de les capacitats motores i cognitives, etc.

Per la seva banda, l'alcohol inhibeix l'activitat del glutamat. Aquest neurotransmissor actua com excitador del sistema nerviós central. Així, quan l'alcohol s'adhereix als receptors del glutamat, aquests canvien de forma produint que el neurotransmissor no pugui connectar-se al mateix. D'aquesta manera, no es transmet cap senyal a la neurona receptora i no es duu a terme cap acció. Mitjançant el bloqueig de l'alcohol, s'inhibeixen diversos processos de la neurona receptora incloent l'alliberament d'altres neurotransmissors produint així, una inhibició de l'activitat cerebral.

Com altres drogues d'abús, el consum d'alcohol també produeix un increment de dopamina en el nucli accumbens (sistema de recompensa) així, es produeix una sensació de plaer i eufòria però, si la ingesta es torna crònica el cervell s'adapta, amb la qual cosa es torna menys sensible a la dopamina i s'allibera menys dopamina provocant que les concentracions d'aquest neurotransmissor siguin massa baixes i que això pugui produir un estat d'ànim deprimit.

L'alcohol estimula el sistema neurotransmissor de la serotonina i dóna una sensació d'eufòria i de vinculació amb l’altra gent. També activa el sistema endorfínic, alliberant endorfines en el cervell cosa que pot disminuir el dolor i donar sensació d'eufòria quan es consumeix alcohol. De la mateixa manera, pot produir una disminució de la respiració i fins i tot la seva detenció pel fet que, els receptors d'endorfines controlen els músculs respiratoris i quan les endorfines s'adhereixen a aquests receptors, es redueix l'activitat respiratòria.

Efectes del consum d'alcohol

Els efectes produïts pel consum d'alcohol depenen de la quantitat ingerida però també hi ha altres factors que poden agreujar aquests efectes com són:

• Edat: Els joves, que es troben en un procés de desenvolupament físic i hormonal, són més susceptibles d'una intoxicació.
• El pes: Les persones amb menys pes toleren una menor quantitat d'alcohol que les que tenen més pes.
• El sexe: Les dones toleren una menor quantitat d'etanol en el seu cos. A més, relacionat amb el factor anterior, el pes, en general les dones pesen menys i la mida dels seus òrgans interns és més petita respecte als homes.
• Quantitat i rapidesa del consum: A major quantitat d'ingesta d'alcohol en menys temps, major possibilitat d'intoxicació.
• Ingestió simultània de menjar: Alenteix la intoxicació però no evita ni redueix els danys a l'organisme.
• Combinació amb altres substàncies: Si es combina amb altres substàncies sedants (tranquil·litzants, analgèsics, etc.) es potencien els efectes sedants de l'alcohol. Si es combina amb la cocaïna, que és estimulant, els efectes es contraresten, però la toxicitat de les dues substàncies juntes és major que si el consum és per separat. A més, cal tenir en compte que, el consum d'alcohol combinat amb begudes carbòniques (tòniques, etc.) Accelera la intoxicació.

Depenent de la quantitat d'alcohol en sang s'aniran produint diversos efectes. Cal recordar que tots els factors anteriorment esmentats també influiran en aquests efectes i la situació, l'estat d'ànim o la tolerància que es tingui a l'alcohol, entre altres factors.

Concentració en sang	Efectes
0,01-0,05 g/l	Eufòria, disminució dels reflexos, lentitud i/o malaptesa.
0,05-1 g/l	Desinhibició social, eufòria, augment de l'autoestima, disminució del camp visual, lentitud i/o malaptesa, judici i concentració alterats, reducció de la capacitat d'atenció.
1-1,5 g/l	Inestabilitat emocional, confusió, agressivitat, descontrol, disminució de l'atenció i de les inhibicions, pèrdua del judici crític, alteració de la memòria i la comprensió, dificultats en la parla i en els moviments, visió doble, menor resposta als estímuls sensorials i baixa capacitat de reacció.
1,5-2 g/l	Desorientació i confusió mental, dificultat per parlar i caminar, major descontrol, marejos i vòmits, alteracions en la percepció del color, formes i moviment, disminució del llindar del dolor i exageració en la manifestació dels sentiments, alteració de l'equilibri (atàxia) i descoordinació muscular.
2-3 g/l	Escassa consciència, apatia (no tenir ganes de res), inèrcia (deixar-se portar), incapacitat i descoordinació muscular, incapacitat de caminar i parlar, incontinència d'esfínters, vòmits, estupor i son.
3-4 g/l	Inconsciència completa (coma), estat anestèsic, hipotèrmia, problemes en la respiració i la circulació sanguínia, absència de reflexos i sensibilitat.
Més de 4 g/l	Mort per paràlisi dels centres respiratoris i vasomotor.

Riscos i conseqüències del consum d'alcohol

Beure alcohol, com s'ha vist, té efectes immediats. Les conseqüències a curt termini de la ingesta d'alcohol són la intoxicació etílica que, com ja hem vist pot provocar un estat de coma i fins i tot la mort. A més afavoreix les conductes de risc ja que desinhibeix a la persona i provoca una falsa sensació de seguretat. Per això, està relacionat amb accidents de trànsit i laborals, altercats, agressions, etc.

A més, el consum d'alcohol produeix una sèrie d'alteracions tant a nivell físic com psicològic a curt i llarg termini. Aquests són alguns dels riscos i conseqüències físiques a curt termini del consum d'alcohol en els diferents sistemes i òrgans:

Sistema digestiu

La ingestió d'una dosi moderada d'una beguda fermentada, estimula la secreció àcida gàstrica de manera evident. Un consum massiu ocasional pot produir alteracions de la mucosa gàstrica de tipus inflamatori reversibles com la hiperèmia, erosions i fins i tot hemorràgia de la mucosa. Així com també facilita el reflux gastroesofàgic.

Fetge

En el consum ocasional es va danyant el fetge ja que aquest és l'encarregat de metabolitzar gran part de l'alcohol. Així, en una ingesta massiva el fetge es sobrecàrrega i, si aquestes, es produeixen de forma continuada es pot arribar a desenvolupar malalties hepàtiques.

Pàncrees

Un consum episòdic massiu pot desencadenar una pancreatitis aguda.

Sistema circulatori

El consum esporàdic massiu d'alcohol pot produir arítmies i trastorns de conducció cardíaca.

Sistema metabòlic

Hi ha un gran risc d'hipoglucèmia durant la intoxicació etílica i també posteriorment. Després d'un període d'abús d'alcohol pot aparèixer cetoacidosi alcohòlica, és a dir, hi ha una producció excessiva de cossos cetònics. També, durant la intoxicació es pot incrementar la síntesi d'àcid làctic. El consum ocasional d'alcohol incrementa la diüresi de manera transitòria.

Per la seva banda, a llarg termini el consum continuat alcohol també té una sèrie de riscos i conseqüències físiques:

Sistema digestiu

Pot produir hipertròfia parotídia, és a dir, un engrandiment de les cèl·lules paròtides. També produeix gastritis crònica. Es produeixen alteracions de l'absorció intestinal d'origen multifactorial, així com atròfia de les vellositats produint una mala absorció i deficiència de vitamines i oligoelements. L'afectació hepàtica i pancreàtica pot alterar la digestió de molts aliments, sobretot dels greixos. Afecta la motilitat, per exemple, les begudes de baixa graduació acceleren el buidament gàstric. A més, a l'intestí prim i gros poden donar-se tant una lentificació com una acceleració del trànsit produint diarrea i/o restrenyiment. La diarrea lleu és freqüent en alcohòlics crònics i sol desaparèixer espontàniament amb l'abstinència.

Fetge

Com més durada i quantitat de consum d'alcohol més possibilitats de patir malalties hepàtiques. La majoria de bevedors habituals tenen el fetge gras (esteatosi), que és l'augment de la síntesi d'àcids grassos i la seva acumulació en el mateix. La esteatosi sol ser benigna, asimptomàtica i reversible amb l'abstinència. També es pot patir hepatitis alcohòlica, on el fetge s'inflama a causa del consum excessiu d'alcohol i algunes cèl·lules del fetge es necrosen. L'últim pas de l'hepatopatia alcohòlica és l'anomenada cirrosi hepàtica que només arriba a alguns bevedors excessius. Es caracteritza per la substitució del teixit del fetge que es necrosa per fibrosi, cicatrius i nòduls que resulten del procés de regeneració del teixit danyat.

Pàncrees

El consum habitual i continuat d'alcohol produeix pancreatitis crònica, el pàncrees està lesionat a causa de l'abús intens i prolongat d’alcohol.

Sistema circulatori

A causa del consum d'alcohol, el cor és incapaç de bombar la sang de forma eficient produint una insuficiència cardíaca anomenada miocardiopatia alcohòlica. També produeix arítmies cardíaques i altres trastorns de conducció cardíaca. Es pot produir una cardiopatia isquèmica que significa que hi ha un desequilibri entre el subministrament d'oxigen i la demanda cardíaca. El consum abusiu i prolongat d'alcohol és un factor de risc d'hipertensió arterial així com també d'ictus cerebral.

Sistema nerviós

Un dels síndromes més comuns en alcohòlics crònics és la síndrome de Wernicke-Korsakoff: La primera fase és la encefalopatia de Wernicke, que pot ser reversible, i la segona la demència de Korsakoff si no s'aplica cap tractament. La causa d'ambdós processos és la deficiència de tiamina (vitamina B1) que és molt freqüent en alcohòlics crònics, encara que no exclusiva dels mateixos. La degeneració cerebel·losa, és per a molts autors una forma parcial d'encefalopatia de Wernicke i, consisteix en inestabilitat i impossibilitat de coordinació dels membres inferiors. La síndrome de SESA, és una encefalopatia subaguda que produeix confusió i disminució del nivell de consciència, dèficits neurològics focals i convulsions focals. També, encara que de manera molt poc freqüent, pot presentar-se la malaltia de Marchiafava-Bignami en un consumidor crònic. Aquesta malaltia es caracteritza per trastorns de la parla i de la marxa, del to muscular i de la conducta de manera crònica que evoluciona cap a una demència, també pot presentar convulsions o coma en forma aguda que sol conduir a la mort ràpidament. La polineuropatia alcohòlica és deguda a l'efecte directe de l'alcohol en els nervis perifèrics i produeix pèrdua de força, parestèsies doloroses i sensació de cremor a la planta dels peus.

Sistema musculoesquelètic

La ingesta abusiva d'alcohol pot produir miopatia alcohòlica, és a dir, produeix graus variables de debilitat i atròfia en la musculatura. També pot produir osteoporosi a més d'alteracions articulars. En algunes ocasions pot produir la contractura de Dupuytren que comença amb la retracció del palmell de la mà amb la consegüent dificultat d'estendre els dits.

Sistema endocrí

L'alcohol actua directament sobre l'eix hipotàlem-hipofisari-gonadal produint hipogonadisme masculí, és a dir, trets feminitzants en els homes i infertilitat, i trastorns menstruals en les dones i fins i tot infertilitat. En alcohòlics crònics és freqüent detectar hipotiroïdisme, és a dir, una disminució de la síntesi i alliberament de l'hormona tiroïdal. Així com també disminueix la resposta humoral a l'estrès.

Sistema metabòlic

En el consum crònic es pot donar cetoacidosi alcohòlica que, com ja s'ha comentat, és la producció excessiva de cossos cetònics. A més, també es pot presentar la acidosi làctica, que és l'acumulació del lactat. Així com en el consum ocasional té un efecte diürètic, en el consum crònic l'alcohol es comporta com un antidiürètic. També provoca deficiències nutricionals encara que es mantingui una nutrició normal.

Sistema Immune-Hematològic

En el consum prolongat d'alcohol es pot presentar anèmia, deficiència d'àcid fòlic i alteració del metabolisme del ferro a causa de diversos factors entre els quals es pot esmentar la deficiència nutricional i la malabsorció intestinal.

Aquest tipus de consum pot reduir el nombre i afecta la funció dels fagòcits produint alteracions de la resposta immune. A més, es produeixen alteracions en l'hemostàsia i la coagulació amb la qual cosa el temps d'hemorràgia s'allarga.

Càncer

A més, el consum crònic d'alcohol incrementa de manera important el risc de patir càncers a la boca, esòfag, laringe, fetge i mama, i en menor mesura, també els d'estómac, còlon i recte.

Dependència

Un dels riscos que cal tenir molt present és que l'alcohol produeix dependència, tant física com psicològica, i que el temps necessari per al seu desenvolupament és molt breu. Això és perquè els receptors GABA es tornen menys sensibles a l'alcohol així que es necessita beure més alcohol per aconseguir el mateix nivell de relaxació. De la mateixa manera, els receptors del glutamat, en ser bloquejats, generen més receptors amb la qual cosa, es necessita una major quantitat d'alcohol per bloquejar aquests nous receptors. Un altre factor molt important de la generació de la dependència és la segregació tant de dopamina, serotonina com endorfines que produeix el consum d'alcohol ja que aquesta genera una sensació de plaer i eufòria que fa que es vulgui beure més per mantenir aquesta situació. També esmentar que la segregació de dopamina en el sistema de recompensa és un factor per al desenvolupament de la dependència.

Embaràs

També s'ha de tenir molt en compte l'anomenada síndrome alcohòlica fetal. Aquesta s'identifica per un patró d'anormalitats funcionals i de desenvolupament que pateix un nen com a conseqüència del consum, durant l'embaràs, per part de la mare. Són nens que generalment neixen amb poc pes i anormalitats facials com els ulls més petits, galtes aplanades, etc. Tenen retards en el desenvolupament, coordinació deficient del sistema locomotor, epilèpsia, etc. A més, presenten alteracions cognitives des del moment del naixement com la reducció en els nivells generals d'intel·ligència i alteracions específiques en funcions cognitives com la memòria verbal, el raonament, etc. Tot això contribueix a la poca capacitat de socialització d'aquests nens, tenint serioses dificultats per establir i mantenir relacions amistoses.

Com ja hem anunciat, el consum excessiu, intensiu i/o prolongat d'alcohol, produeix una sèrie d'alteracions psicològiques, pot provocar o precipitar els següents quadres psiquiàtrics:

Trastorn	Simptomatologia
Psicòtics	Al·lucinacions transitòries Al·lucinosi alcohòlica Intoxicació amb símptomes psicòtics Gelosia: compulsiva i injustificada
Estat d'ànim	Depressió
Del comportament	Intoxicació patològica
Del nivell de consciència	Delirium Tremens: la fase més greu de la síndrome d'abstinència. Síndrome de Wernicke
Cognitius	Amnèsia: episòdica o persistent com la Síndrome de Korsakoff. Deteriorament cognitiu Demència

A tenir en compte

Si s'interromp bruscament el consum d'alcohol es poden experimentar símptomes d'abstinència com insomni, nerviosisme, suors, ansietat, depressió, etc. Això és degut a que l'estructura dels receptors GABA, anteriorment comentats, ha canviat i en absència d'alcohol, el sistema nerviós és sobreestimulat, al rebre molt pocs missatges inhibitoris. A més, els receptors del glutamat deixen d'estar bloquejats, a més d'haver incrementat la seva sensibilitat amb la qual cosa, s'adhereixen grans quantitats de glutamat en els receptors i les neurones es sobreestimulen podent arribar, en el pitjor dels casos, a produir epilèpsia.